Category Archives: història creampop
Un dia gran per al rock
La sisena edició va ser la d’apretar-se el cinturó. La festa va quedar reduïda a un dia, però quin dia: Tokyo Sex Destruction y Big City. Rock amb majúscules en els dos casos.
I entre mig, els Kryptonites, una banda britànica de Benidorm, repasant hits indies. Eixa nit també vam tindre entre nosaltres a The Surfin’ Sharks, el grup amb la furgoneta darrere. Clàssics del rock i de la música pop de tots els temps per amenitzar el sopar i somriure amb la festa que estava per davant.
Un event consolidat
La cinquena edició va la consolidació total de l’event. Després d’omplir la Placeta Vella amb Mendetz, va ser el torn de Niños Mutantes i finalment els Polock, de València. Dos noms de garantia que van portar, de nou, la felicitat a Benissa. Molta gent i bon rotllo.
Eixa nit de dissabte ens van acompanyar el projecte paral·lel –i més elèctric– de Fiona May, Plastic Frostik Machine i Radar, altres amics del col·lectiu de Xàtiva. El divendres, des de Galícia, van aterrar Igloo, amb el seu intens rock vocàlic. La gent se’n va anar contenta…
La quarta edició
I ja organitzàvem la quarta edició. Feia temps que anàvem darrere de Polock, que era la revelació del moment. No ho vam aconseguir.
Van repetir Mendetz, que també eren uns dels coneguts de l’afició benissera. Van visitar el poble el 2009 i la cosa va quallar. Eixe dia vam omplir la Placeta del Centre Social, la base d’operacions del Creampop. També van estar Los Guapos, un grup molt enrotllat i que feren una gran festa, i com no, els amics de Fiona May.
Obria la nit Alevosía, que són del poble. A partir d’eixa edició també va començar una bonica relació amb Vinilo València, una gent encantadora i uns dj’s interessantíssims, com els A2a2 dj’s altres amics del col·lectiu.
En expansió
El minifestival Creampop tenia predicament. Venia gent de fora. I per això vam apostar por la banda del moment d’eixe any: The Right Ons. Va ser un gran concert.
Eixa nit van estar acompanyats per Hidrogenesse –després també es van fer més grans i ja formaven part dels grans festivals- i els amics de Granada Fiona May, uns clàssics dalt i baix de l’escenari.
El divendres d’eixa edició van estar dos bandes que hui també són molt reconegudes: Miss Caffeina, acompanyats per la propia Zahara, i els Layabouts, la formació de rock. El concert de Layabouts encara és reconegut per la parròquia.
A més, vam fer una festa de presentació a Granada, on va tocar Pigmy, que era cantant d’una banda psicodèl·lica molt coneguda, i altre a Benissa, amb Tachenko. El de Granada va a anar millor que el concert de Benissa. Tota una paradoxa.
El festival es fa gran
La cosa seguia anant bé. El Col·lectiu Creampop intentava fer un concert al mes. L’economia anava bé. Tots tenien feina. Eixe any vam decidir fer dos dies de festival i que la gent vinguera a Benissa a dormir i passar-ho bé.
El divendres actuaren Delco i Los Chicos del Sábado, de Barcelona, i dissabte el dia gran: el rock-electrònic de Olímpic, que havien guanyat el concurs de maquetes del FIB; Bombones, que no paraven de sonar a Ràdio 3; Zodiacs, també eren coneguts i acompànyaven a Fito y Los Fitipaldi per tot arreu i el locutor de Ràdio 3 Jesús Ordovás com a Dj. Va ser una gran festa.
Prometedors inicis
El col·lectiu Creampop s’havia estrenat a l’octubre de 2005 amb el concert de Les Philippes al pub La Canya. Al febrer vam repetir amb Stay (hui ja una banda consolidada). A més havíem fet l’acústic de Santi Campos a la Seu Universitària. Es vam fer l’ànim i montàrem un mini festival amb tres bandes: Lula, el grup de l’ex cantant de Los Romeos; Euro Trash Girl, una banda de Xàtiva que ben bé podrien viure als Estats Units i els Seine, de Madrid, tota una revelació d’aquella época. La cosa no va a anar malament: va vindre gent.