Arxiu del Blog

Creampop 2012 en fotos

Les primeres fotos del Creampop 2012

Euro-Trash Girl: Cuando tocamos en Benissa fuimos los últimos en irnos a dormir

Els Euro-Trash Girl vingueren a Benissa el 2006, quan començàrem a organitzar el Creampop. Enguany han presentat EP nou, Afterhours, i hem xarrat amb ells per recordar els inicis.

—Participasteis en la primera edición, ¿qué recordáis de aquella gira?
—Pues todo muy positivo, con aquel disco hicimos nuestra primera gira nacional acompañando a Cracker en las ciudades más importantes y los recuerdos son muy buenos.

—¿Y del festival de Benissa?
—También hay muy buenos recuerdos, sobre todo del trato recibido por parte de la organización y el buen rollo que tuvimos con Lula y Vicente Úbeda de Lucinda Records desde el primer momento.

—Para nosotros fue una noche muy especial por ser el inicio de esta carrera, junto a vosotros actuaron Lula y Seine, ¿alguna anécdota?
—Solo que fuimos los últimos en marcharnos a dormir y Miquel, de la organización del festival, nos ofreció la última cerveza en la plaza del pueblo antes de retirarnos a la cama. ¡Qué grande!

—En aquel entonces teníais en el mercado Something To Tell You, The King Of Phototrash y Kiss Away The Rain ¿cómo eran los Euro-Trash Girl de aquella época comparados con los de ahora?
—Hombre, pues éramos más jóvencitos e inexpertos. Ahora tenemos más experiencia y tablas, hemos mejorado como músicos, y también hemos evolucionado a nivel creativo. La verdad es que estamos muy felices con la banda actual.

—Y la última, para el verano recomendadnos una canción.
—Si os apetece estaremos tocando en Xàtiva en el Camp de Futbol La Murta el próximo 19 de agosto el cartel es el siguiente Sidonie + Dorian + La Habitación Roja + Euro-Trash Girl + Polonio y el Ministerio del Interior. Así que estáis todos invitados y ¡además la entrada es gratuita!
Y así algo refrescante podría ser este temazo de The Joy Formidable llamado Whirring, para ir tirando y hacer frente  al calor. ¿Cómo lo veis?

Lula canta ‘Guarra’!

Patrizia Escoín, Adela Arrufat i Félix Ribes són el trio castellonenc Lula que va passar pel Creampop Festival en la seua primera edició. En aquella ocasió presentaven el seu primer disc, Zapatos nuevos on  podíem trobar esta cançò de power-pop, Guarra. A Patrizia ja la coneixíem d’abans. Com a vocalista del grup Los Romeos va tindre grans èxits, amb lletres també atrevides, com Muérdeme o Mi vida rosa.

Orleáns, ponies i tigres

L’any 2008 els madrilenys Orleáns passaren pel Creampop Festival on presentaven el seu primer EP, abans de Ciudad/Tonight. En aquella edició tocarent junt a Hidrogenesse, The Right Ons i Los Autonautas, i com contaren al seu fotolog, “La verdad que creo todos los conciertos estuvieron a muy buen nivel”.

S’ho passaren molt bé, “parecía complicado superar el fin de semana de Valencia, pero ha sido así”. La nit a l’alberg i les cales de Moraira sembla que van ser dos grans moments de la seua estada.

Moment especial per als de Malasaña va ser quan a la sessió del Dj Toxicosmos, es van posar dos micros, “para que la gente cantara estilo Karaoke las canciones de la pinchada. Momentos memorables ante esos micros…”.

Ponies i tigres a les set del matí… Una anècdota amb el seus amics Nico i Vanessa de la qual no donen moltes pistes al seu bloc. Si voleu més, no vos ho perdau!

Ací serà la setena edició del Creampop!

La cala de l'Advocat serà l'escenari enguany de la setena edició del Creampop.

La cala de l’Advocat serà l’escenari enguany de la setena edició del Creampop.

El festival Creampop Benissa estrena ubicació per a celebrar la seua setena edició. Serà a la cala de l’Advocat, com havíem avançat on sonarà la música a la primera quinzena d’agost. A hores d’ara estem tancant els darrers detalls per confirmar-vos el cap de setmana i els grups que actuaran. Amb el nou lloc tindrem un espai magnífic per passar una nit de la música indie a la vora del mar.

I ací teniu el mapa per saber com aplegar:

Un dia gran per al rock

La sisena edició va ser la d’apretar-se el cinturó. La festa va quedar reduïda a un dia, però quin dia: Tokyo Sex Destruction y Big City. Rock amb majúscules en els dos casos.

I entre mig, els Kryptonites, una banda britànica de Benidorm, repasant hits indies. Eixa nit també vam tindre entre nosaltres a The Surfin’ Sharks, el grup amb la furgoneta darrere. Clàssics del rock i de la música pop de tots els temps per amenitzar el sopar i somriure amb la festa que estava per davant.

Un event consolidat

La cinquena edició va la consolidació total de l’event. Després d’omplir la Placeta Vella amb Mendetz, va ser el torn de Niños Mutantes i finalment els Polock, de València. Dos noms de garantia que van portar, de nou, la felicitat a Benissa. Molta gent i bon rotllo.

Eixa nit de dissabte ens van acompanyar el projecte paral·lel –i més elèctric– de Fiona May, Plastic Frostik Machine i Radar, altres amics del col·lectiu de Xàtiva. El divendres, des de Galícia, van aterrar Igloo, amb el seu intens rock vocàlic. La gent se’n va anar contenta…

La quarta edició

I ja organitzàvem la quarta edició. Feia temps que anàvem darrere de Polock, que era la revelació del moment. No ho vam aconseguir.

Van repetir Mendetz, que també eren uns dels coneguts de l’afició benissera. Van visitar el poble el 2009 i la cosa va quallar. Eixe dia vam omplir la Placeta del Centre Social, la base d’operacions del Creampop. També van estar Los Guapos, un grup molt enrotllat i que feren una gran festa, i com no, els amics de Fiona May.

Obria la nit Alevosía, que són del poble. A partir d’eixa edició també va començar una bonica relació amb Vinilo València, una gent encantadora i uns dj’s interessantíssims, com els A2a2 dj’s altres amics del col·lectiu.

En expansió

El minifestival Creampop tenia predicament. Venia gent de fora. I per això vam apostar por la banda del moment d’eixe any: The Right Ons. Va ser un gran concert.
Eixa nit van estar acompanyats per Hidrogenesse –després també es van fer més grans i ja formaven part dels grans festivals- i els amics de Granada Fiona May, uns clàssics dalt i baix de l’escenari.
El divendres d’eixa edició van estar dos bandes que hui també són molt reconegudes: Miss Caffeina, acompanyats per la propia Zahara, i els Layabouts, la formació de rock. El concert de Layabouts encara és reconegut per la parròquia.
A més, vam fer una festa de presentació a Granada, on va tocar Pigmy, que era cantant d’una banda psicodèl·lica molt coneguda, i altre a Benissa, amb Tachenko. El de Granada va a anar millor que el concert de Benissa. Tota una paradoxa.

A %d bloguers els agrada això: