A2A2 Dj’s són com de la família Creampop de tantes vegades que han passat pels nostres escenaris. Els camíns del Col·lectiu Creampop Benissa i el seu es van creuar per Internet, «no sé ben bé si va ser per MySpace, ja que corria l’any 2007-2008 i el Facebook encara no era una ferramenta tan prolífica», ens recorden.
—Què recordes en especial de les actuacions que has fet?
—Recordem especialment la familiaritat amb la que ens han acollit sempre, l’aficció per la música que hi ha en aquestes terres i com a curiositat, el viatje a Granada on actuarem al pub La Válvula en la festa de presentació del Creampop a terres andalusses.
—Hi alguna cançò que punxares que recordes va triomfar especialmente entre els de Benissa?
—Han sigut moltes actuacions a Benissa i per tant una llarga llista de cançons, però aixina de sobte em ve a la ment la versió de Fuerte dels mitics Surfin’ Bichos que tenen els Hidrogenesse.
—Has actuat a festivals més grans com QFestival, SOS 4.8… conta’ns les diferències entre els d’eixa classe i un més menut com el que es fa a Benissa.
—No ens agraden especialment els grans events i festivals, som com més planers. Aixó de ‘…mirada universal, de alcance personal…’ que canten els Love of Lesbian, no va amb nosaltres. Ens agrada sentir l’alé i la suor de la gent ballant i fent suggerències al nostre costat. Actuar dalt d´un escenari, de vegades amb llums de cara, monitors que no et donen la resposta real del que la gent està escoltant en la pista… Definitivament no és el nostre.
—Què teniu ara entre mans?
—En aquestos moments, a2a2 dj´s es pot dir que estan ‘fora del mercat’. Actuem un parell de vegades a l’any, per als amics nostàlgics, però no deixen de ser sempre grans ocasions. Actualment, un de nosaltres està amb un projecte anomenat Wear dj´s. Seguint amb la línia indie però més encaminada a cremar la pista de ball. Sense oblidarnos dels clàssics del pop rock i barrejant-ho tot amb la avantguarda de l’indie actual.
—Quina cançò ens posaries per estrenar l’estiu?
—Són tantes les cançons que podríem triar per estrenar l´estiu… Però bé, si m’he de quedar amb alguna, tal volta seria el tema Circles d´un grup anomenat She’s So Rad.
Esta setmana ja tindreu els detalls clars de la propera edició del Creampop! Mentrestant comencem amb bona música, els premis de la música independent han complit quatre anys. Entre tots els guanyadors, (La Casa Azul disc pop, La Pegatina músiques del món…), vos deixem amb la millor cançó: Toro de El Columpio Asesino:
Encara que els granadins Niños Mutantes presumeixen de tindre mala memòria, se’n recorden bé del nostre festival: «Actuamos en Creampop en su edición 2010. Un Festival humilde con encanto, un pueblo más encantador, un calor de muerte, un escenario que casi se nos cae en la prueba y que hubo que apuntalar retrasando todo sobre una hora y pico».
Malgrat els problemes, hi havia una cosa que els tenia més preocupats, igual com ara estàvem tots pendents del futbol, fa dos anys encara més: «Mundial de Sudáfrica. España jugaba cuartos con Paraguay, ¿o era Portugal en Octavos? Nuestra Mala Memoria es mítica por eso hicimos la canción».
Una vegada ja tinguérem els problemes de la vesprada solventats, «escenario apuntalado, montamos, probamos y todos (me refiero a todo el que respiraba por allí) pendientes del reloj y del partido».
Què anaven a fer aquella nit els jugadors a Johannesburg? «Acabamos la prueba y nos fuimos a la plaza a ver el encuentro, lógicamente con todo el pueblo y todos los grupos». El 3 de juliol España guanyava a Paraguay gràcies a un gol de David Villa. «Ganamos y lo celebramos como si nos conociésemos de toda la vida cenando con la organización, Polock, Plastik Frostik Machine…».
La cosa no va acabar tan prompte: «A partir de ahí una noche magnífica, buena música, cervezas fresquitas, grandes grupos, buena gente y un Gran pequeño Festival que recordamos con mucho cariño y al que recomendamos acercarse a todo el que pueda leer esto». I no deixem de banda el seu acomiadament: «¡Gracias amigos por contar con Mutantes y por seguir en la brecha creyendo en la música!».
Jesús Ordovás va ser Dj a la segona edició del festival, en 2007. Encara ara guarda molt bon record d’aquella nit d’agost: «Recuerdo que lo pasé muy bien, que la gente disfrutó con mi sesión y yo con ella».
El mític conductor del Diario Pop de Radio 3 confessa que «cuando estoy poniendo música me centro en hacerlo lo mejor posible para la gente disfrute». I reconeix que va quedar molt content del festival «y espero que quienes estuvieran allí también lo pasaran bien». Clar que sí!
Per estrenar l’estiu li hem preguntat que ens recomana: «Volver a Los Ramones para bailar y olvidar la crisis. Forever Ramones!». Així que feu-li cas i ballem!
Patrizia Escoín, Adela Arrufat i Félix Ribes són el trio castellonenc Lula que va passar pel Creampop Festival en la seua primera edició. En aquella ocasió presentaven el seu primer disc, Zapatos nuevos on podíem trobar esta cançò de power-pop, Guarra. A Patrizia ja la coneixíem d’abans. Com a vocalista del grup Los Romeos va tindre grans èxits, amb lletres també atrevides, com Muérdeme o Mi vida rosa.
La cantant italiana Gala va triomfar per Europa amb el seu segon senzill Freed from Desire als anys 90. Més de deu anys després, els catalans Mendetz quan passaren per Benissa feren una versió d’aquell èxit discotequer, un tema que els agrada tocar en els seus directes. Recordes aquella versió? És la que més t’agrada?
L’any 2008 els madrilenys Orleáns passaren pel Creampop Festival on presentaven el seu primer EP, abans de Ciudad/Tonight. En aquella edició tocarent junt a Hidrogenesse, The Right Ons i Los Autonautas, i com contaren al seu fotolog, “La verdad que creo todos los conciertos estuvieron a muy buen nivel”.
S’ho passaren molt bé, “parecía complicado superar el fin de semana de Valencia, pero ha sido así”. La nit a l’alberg i les cales de Moraira sembla que van ser dos grans moments de la seua estada.
Moment especial per als de Malasaña va ser quan a la sessió del Dj Toxicosmos, es van posar dos micros, “para que la gente cantara estilo Karaoke las canciones de la pinchada. Momentos memorables ante esos micros…”.
Ponies i tigres a les set del matí… Una anècdota amb el seus amics Nico i Vanessa de la qual no donen moltes pistes al seu bloc. Si voleu més, no vos ho perdau!
L’any 2009 Los Guapos presentaven el seu primer disc, Te vas. Actuaren a la quarta edició del Creampop Festival i recolliren tot el seu viatge al blog que tenen a MySpace. Amb molta gràcia i mala llet repassen les anècdotes del concert.
“Mendetz… Yo no los conocía, y sigo sin hacerlo porque ¡Vaya flipados! Se comportan como los rolling“, ens conten. Però si amb els catalans no hi hagué bon rotllo, amb els locals Alevosía, sí: “El primer grupo, Alevosía, está dando su primer concierto, y lo hacen guay. Yo estoy detrás del escenario flipando con el bateras“.
I fan un repàs on conten què van fer quan se li va oblidar el punteig de guitarra o com es van apanyar a la platja l’endemà del concert. Un punt de vista molt personal de la vida dels rockers.
Creampop Festival 